Recomanacions de micròfons

Facilitat d’ús. Els micròfons integrats guanyen als micròfons USB, i aquests als micròfons XLR amb interfície, en aquest ordre. Més cables i aparells volen dir una preparació més llarga, més coses per carregar i més coses per oblidar. Compara la càmera del mòbil amb una càmera dedicada amb una bossa d’objectius: quina fas servir més de debò? Un micròfon modest que portes sempre a sobre, i que necessita menys temps de preparació, pot ser més útil que un d’excel·lent guardat en un calaix.

Resposta en freqüència plana. Un espectrograma diu la veritat sobre el que deixa passar el micròfon. Els micròfons per a enregistrar la veu modelen deliberadament la seva resposta (una lleugera atenuació dels greus, un pic de presència entre 5 i 10 kHz aproximadament) per a afavorir la veu en enregistraments de ràdio o d’estudi. Això funciona per a enregistrar. Per a l’anàlisi, afegeix una coloració a cada lectura. Els micròfons de mesura busquen una resposta plana, i això és el que vol un analitzador.

Resposta estesa en els aguts. La resposta dels micròfons normals cau a prop dels 20 kHz, cosa que encaixa amb les freqüències de mostreig de 44,1 i 48 kHz del treball vocal diari. Per a l’anàlisi de parcials de bols, gongs i caixes d’instruments, en què hi ha contingut útil per sobre dels 20 kHz, et cal un micròfon la resposta del qual arribi als 30 o 50 kHz. Més enllà d’això calen instruments de laboratori o transductors d’ultrasons, i queda fora del que tracta aquesta pàgina.

Omnidireccional o cardioide. Els micròfons de mesura són omnidireccionals: capten igual des de totes les direccions, cosa que manté la resposta en freqüència neta i previsible. Els micròfons cardioides rebutgen el so que ve del darrere, cosa útil per a rebutjar el soroll de la sala, però hi afegeixen efecte de proximitat i coloració fora d’eix. Per a una anàlisi a la qual importa el so real, un omnidireccional en una sala raonablement silenciosa és la millor opció per defecte.

Calibratge individual. Els micròfons miniDSP i Earthworks de les recomanacions de més avall inclouen un fitxer de calibratge específic de cada unitat. Si t’importen els nivells absoluts o les amplituds dels formants, el fitxer de calibratge és la diferència entre una bona mesura i una de precisa. Per a un treball relatiu, com observar com canvia una mateixa veu amb el temps, importa menys.

El micròfon integrat del portàtil no necessita cap dispositiu extern ni cap cable. Selecciona’l com a entrada i enregistra.

El Samson Go Mic i els dos models miniDSP UMIK són dispositius USB i no necessiten cap interfície d’àudio addicional. Un sol cable va del micròfon directament a l’ordinador. Connecta, selecciona, enregistra.

Els micròfons de mesura Earthworks, i qualsevol altre micròfon XLR, necessiten una interfície d’àudio USB a part que proporcioni alimentació fantasma. Una interfície també ajuda quan vols treballar a freqüències de mostreig superiors a 48 kHz: les entrades integrades dels portàtils solen estar limitades, i una interfície dedicada et dona un preamplificador més silenciós i una sincronització estable cap a VoceVista. Això requereix dos cables i una interfície en lloc d’un sol cable: XLR del micròfon a la interfície, USB de la interfície a l’ordinador. Què cal buscar:

Un bon micròfon en una mala sala et dona un enregistrament net d’una mala sala. Abans de millorar el micròfon, fixa’t en el lloc on enregistres.

Distància. Per al treball vocal, una distància d’entre un pam i un braç de la boca és un valor per defecte raonable. Més a prop tens més veu directa i menys sala, mentre que més lluny tens més sala i un to més ple i natural. Mira l’espectrograma mentre et mous i tria la distància amb el resultat que més t’agradi.

Angle. Als micròfons omnidireccionals no els importa gaire l’angle. Als cardioides sí: apunta’ls cap a la font i compta que el so s’apagarà i perdrà brillantor a mesura que t’allunyis de l’eix. En el treball de mesura amb un omnidireccional, apunta’l igualment cap a la font perquè puguis repetir la configuració més endavant.

Sala. El mobiliari tou, les prestatgeries, les cortines i les catifes absorbeixen les reflexions i fan la sala més silenciosa. Les parets nues, el vidre i les rajoles afegeixen reflexions que apareixen com un garbuix de franges verticals a l’espectrograma. Una sala silenciosa i esmorteïda amb un micròfon modest sovint es llegeix amb més claredat que un micròfon excel·lent en un espai reverberant.

Monitoratge. Fes servir auriculars per al monitoratge en directe durant l’anàlisi. Els altaveus retornen al micròfon i embrollen l’espectrograma amb còpies retardades del que acabes de cantar.

Nivell d’entrada. Ajusta el nivell d’entrada perquè els passatges més forts quedin còmodament per sota de la saturació, però ben per sobre del soroll de fons. Si és massa baix, l’espectrograma mostra més el soroll del preamplificador que la font. Si és massa alt, la saturació afegeix harmònics aguts espuris que mai no eren al so original. VoceVista mostra un mesurador de nivell d’entrada mentre enregistres. Consulta la guia d’inici ràpid (en anglès) per a conèixer el procediment.

Constància. La major part del treball amb VoceVista compara dos enregistraments: ahir amb avui, abans amb després, aquesta presa amb aquella. La comparació només és tan bona com semblants siguin les dues configuracions. El mateix micròfon, la mateixa distància i el mateix angle, la mateixa sala, el mateix guany. Un micròfon modest col·locat exactament al mateix lloc a cada sessió et diu més sobre els canvis reals que un micròfon excel·lent que es mou uns quants centímetres cada vegada. Per a mesures d’instruments i de bols que potser voldràs repetir setmanes després, apunta la distància i l’angle, o fes una foto de la configuració, perquè la puguis reconstruir. La repetibilitat val més que la precisió absoluta.