Història

El 1964, després de completar estudis de postgrau i d’actuar professionalment a Europa, vaig entrar a la Universitat de Syracuse (SU) com a professor de cant, i més tard en vaig ser catedràtic de cant. Aquella plaça oferia oportunitats úniques, com ara l’accés a la Tri-Cities Opera, a la propera Binghamton, i la participació en la iniciativa de la Voice Foundation a la SU, que proporcionava tecnologia d’avantguarda per a la recerca en laringologia i ciència de la veu.

El meu interès inicial per la fonètica ja m’havia portat a explorar l’acústica i la ciència de la veu, i a la SU vam tenir l’oportunitat poc comuna d’observar els plecs vocals durant el cant mitjançant la videoestroboscòpia. A través de la iniciativa de la Voice Foundation vaig col·laborar amb la professora de cant Jo Estill i el científic de la parla Ray Colton, i a poc a poc em vaig anar implicant en els simposis de la Voice Foundation a la ciutat de Nova York.

A finals de la dècada de 1970, una trobada casual amb Richard Miller, del Conservatori d’Oberlin, em va portar a entrar en contacte amb Harm Schutte, otorinolaringòleg i investigador de la veu a Groningen, als Països Baixos. Aquest contacte va ser decisiu: Groningen era el lloc on el pedagog de la veu William Vennard havia treballat amb el científic de la veu Janwillem van den Berg en la teoria mioelàstica-aerodinàmica de la producció de la veu.

El 1984 vaig passar un període sabàtic amb el Dr. Schutte, fent una recerca pionera sobre les pressions subglòtica i supraglòtica en la veu cantada. Els nostres experiments van donar resultats significatius que contradeien la comprensió científica habitual: les dades de pressió mostraven que l’impuls acústic bàsic era negatiu i produïa una ona de rarefacció en lloc de compressió. Harm Schutte i jo vam continuar les nostres investigacions durant els 25 anys següents, amb contribucions regulars als simposis de la Voice Foundation i publicacions en revistes amb revisió d’experts. El 1987 em vaig traslladar a Groningen per a centrar-me a temps complet en la recerca científica, en particular en com la tecnologia moderna podia millorar l’ensenyament pràctic a l’aula.

Als anys noranta, els ordinadors personals havien evolucionat fins al punt de poder fer anàlisi d’espectre en temps real, cosa que mostrava immediatament els efectes de l’ajust de formants sobre els harmònics de la veu. Amb el suport de l’Hospital Universitari de Groningen, vam desenvolupar un programa en MS-DOS que podia mostrar simultàniament el senyal del micròfon, l’anàlisi d’espectre i el senyal de l’electroglotògraf (EGG). Tot i que les nostres primeres presentacions als simposis de la Voice Foundation van despertar un interès limitat, la tecnologia es mostrava molt prometedora en l’ensenyament pràctic.

Un avenç decisiu va arribar quan Jim Doing, un tenor nord-americà que ensenyava a la Universitat de Missouri, es va convertir en el primer cantant professional que va aplicar amb èxit la retroacció visual de l’ajust de formants a les classes. El desenvolupament del programari es va accelerar gràcies a col·laboracions amb figures clau. Garyth Nair, director de cor a la Drew University, va ajudar a fer-lo més fàcil d’utilitzar. L’enginyer Richard Horne va integrar els senyals acústic i d’EGG a la primera versió per a Windows, i l’enginyer neerlandès Gerrie Goeree va crear un dispositiu EGG assequible, que va fer la tecnologia accessible a cantants i professors.

La integració del programari d’espectrograma de Richard Horne va permetre visualitzar en temps real els ajustos de ressonància dels cantants. Això va portar a la primera «classe magistral connectada» el 2007 amb el pedagog Scott McCoy, i a presentacions al congrés de la National Association of Teachers of Singing (NATS) el 2008, coincidint amb la publicació de Resonance in Singing, un manual complet per a l’ús de VoceVista. El programari d’anàlisi acústica amb capacitat d’EGG es va conèixer com a VoceVista Pro i es va consolidar com una eina important per a professors de cant de tot el món. La seva eficàcia ha estat validada per la recerca acadèmica, com ara la tesi doctoral de Stephen Robertson al Royal Conservatoire of Scotland.

Aquesta és una versió abreujada del text original. Llegeix la versió llarga.

Mentre la trajectòria de VoceVista avançava a Groningen, a Alemanya prenia forma un altre camí cap a l’anàlisi de la veu. El 2003, dues persones amb formacions diferents però complementàries es van unir per a crear Sygyt Software. El nom de l’empresa, escollit a partir de la paraula tuvana que designa una tècnica de cant de gola que produeix sobretons pronunciats, reflectia la profunda connexió dels seus fundadors amb el cant de sobretons.

El camí de Bodo Maass va començar a la Universitat d’Oxford, on va estudiar Ciència Cognitiva. Els inicis de la seva carrera el van portar a Washington D. C., on va treballar en interfícies persona-màquina basades en la veu a MicroStrategy. De tornada a Oxford, va ser el primer empleat de NaturalMotion, com a desenvolupador principal del seu programari «endorphin», un sistema que feia servir principis d’intel·ligència artificial per a sintetitzar el moviment humà. Quan va descobrir el cant de sobretons el 1994, va trobar pocs professors qualificats, i aquesta experiència va alimentar el seu desig de crear millors eines per a aprendre la tècnica. La seva recerca el va portar a Wolfgang Saus, amb qui es va inscriure en un programa de formació d’un any.

Saus aportava una combinació única de formació científica i domini del cant clàssic, amb dècades d’actuacions i de docència que li donaven una comprensió profunda de com funciona la veu i de com el cervell processa el so. Havia format centenars d’alumnes i havia desenvolupat mètodes innovadors per a millorar l’entonació dels cors mitjançant el control dels sobretons: el seu mètode «Choral Phonetics». La creació d’Overtone Analyzer va sorgir del fet que tots dos van reconèixer una mancança crítica: la falta d’eines de programari eficaces per a ensenyar el cant de sobretons. El seu programari feia visibles i comprensibles els sobretons, cosa valuosa no només per al cant de sobretons, sinó per a la pedagogia vocal en general.

El 2008, els camins paral·lels van començar a convergir. Bodo Maass i Donald Miller van veure el potencial de combinar els seus enfocaments diferents i van acordar treballar junts en un producte nou, «VoceVista Video», basat en la metodologia consolidada de ciència de la veu de VoceVista i en la visualització avançada d’Overtone Analyzer. Van triar la plataforma d’Overtone Analyzer com a base, però van planificar reescriure-la completament perquè funcionés en diverses plataformes: no només PC i Mac, sinó, més endavant, també iOS i Android.

El programari havia de respondre tant a les necessitats pràctiques dels professors de cant com als requisits rigorosos dels científics de la veu. El 2017 aquests esforços van culminar en la primera versió multiplataforma de VoceVista Video per a Mac i PC. La fusió va unir dos enfocaments diferents: el format científic tradicional de VoceVista, arrelat en la pedagogia vocal clàssica i l’anàlisi de formants, i la perspectiva més musical d’Overtone Analyzer, pensada per a destacar els sobretons harmònics com a peces fonamentals de la música.

Aquesta combinació complementària de rigor científic i accessibilitat musical va resultar especialment valuosa per a fer de pont entre la ciència de la veu i la pedagogia pràctica. Amb la versió 6.0 (2026) es va completar la integració del vídeo, planificada des de feia temps: l’enregistrament, la reproducció i l’examen de vídeo amb precisió de fotograma conviuen ara amb l’anàlisi del so, de manera que el «Video» de VoceVista Video reflecteix una capacitat plenament integrada. Al mateix temps es van canviar els noms de les edicions: l’edició original Overtone Analyzer va passar a ser VoceVista Basic, i l’edició superior, fins llavors VoceVista Video Pro, va passar a ser VoceVista Pro, recuperant el nom del programa original de Don Miller amb capacitat d’EGG. L’evolució continua avui, amb un desenvolupament constant orientat a ampliar les capacitats del programari sense que deixi de ser accessible per a professors i estudiants de cant.